Blokus

Blokus és un joc online de la web edu365 http://www.blokus.com/en/jouer.html?pays=us que fomenta una activitat congnitiva de relació i estratègia. El joc es basa en que cada jugador, representat per un color, ha de col·locar les peces que se'ls ofereix en la pantalla comuna del joc de forma que cada peça d'un mateix jugador només pot tocar-se per un cantó. Es tracta de elaborar una estratègia per tal de que els altres jugadors no puguin avançar en la col·locació de les seves peces. L'interessant és que es pugui jugar de forma online ja que així la motivació de jugar amb companys/es, amics/gues, familiars etc fa que el joc sigui més divertit i entretingut. És un joc d'entreteniment que motiva a pensar per tal de desenvolupar estratègies d'acció, a més és fàcil d'utilitzar i s'adapta a les persones per les que va destinat (nens/es i joves).

Mira què dic

El "Mira què dic" és una eina de la web d'edu365 sobre el llenguatge de signes http://www.edu365.cat/mqd/. Resulta interessant ja que mostra tot un seguit de paraules en les quals si cliques al damunt apareix un vídeo amb una persona reproduint la paraula escollida amb el llenguatge de signes, alhora d'una veu que també les reprodueix. A més, es poden buscar paraules segons la seva classificació (categories gramaticals i temes), per famílies o bé per paraules concretes que interessi trobar. El contingut, doncs, està present de forma visual (en format escrit i reproduit en vídeo) i auditiu. Les funcions es basen en proporcionar informació, ja que representa un diccionari, motivar a conèixer el llenguatge de signes a través dels vídeos que presenta el recurs i facilitar la comunicació amb persones que parlen a través del llenguatge de signes.
Aquesta eina es troba dins l'apartat per treballar amb nens/es i joves de la ESO i és una forma d'introduir-los al llenguatge de signes i d'atorgar-los un recurs per comunicar-se amb persones sord-mudes.

Comentari del text: "Principios de aprendizaje. El legado de la Escuela Nueva, aún vigente"

Resulta interessant el text ja que fa un recull dels principis pedagògics de l'Escola Nova de forma breu i entenedora. Aquest moviment pedagògic de principis del XIX conceptualitza l'educació des d'una vessant centrada en l'educand, fomentant una metodologia d'ensenyament-aprenentatge confrontada amb la concepció tradicional de l'educació, tan basada en la transmissió i memorització de la informació i en les relacions verticals entre professorat i alumnat. És essencial tenir en compte tots aquests principis i reflexionar sobre l'actual educació en la nostra societat, la seva metodologia i la seva praxis. Penso que poc a poc es van asumint i introduint aquests principis, aportant molts avenços i canvis, però la influència de la tradicionalitat en l'educació fa que aquest procés sigui lent i que a vegades ens deixem guiar per allò "normal" o que està dins el sistema educatiu delimitat com a tal.
Fent referència al tema de les TIC en educació, haig de dir que representa un domini de les tècniques instrumentals bàsiques en la societat en la que vivim, que fa que l'educand gaudeixi de les competències bàsiques per aprendre, és a dir que atén al principi del "poder aprendre" esmentat en el text, lligat al coneixement d'aquelles eines que ens permeten dur a terme un procés d'aprenentatge. A més, és una metodologia que atorga autonomia alhora de treballar si sabem com utilitzar-la, i aporta molts aspectes positius per l'aprenentatge com la multisensorialitat, la novetat o l'efecte. L'experimentació, concepte imprescindible en els principis de l'Escola Nova, és també un dels aspectes positius de les TIC, ja que permeten anar descobrint coses a partir de l'experiència.
"Estoy convencido de que se podria hacer una enseñanza activa formidable dándole al niño los dispositivos con los que pueda experimentar y descubrir por sí solo un montón de cosas. Guiado, por su puesto" Piaget

Comentari del text: Reducir el fracaso escolar mejorando el currículum y con apoyos TIC

El text reflexa una qüestió essencial en l’educació d’avui en dia i qüestiona la forma d’avaluar que està integrada en el nostre sistema educatiu. La paradoxa és clara: amb l’aplicació de les TIC a l’educació els alumnes aprenen més, però no aproven més. Aquesta idea és clau per entendre que la societat ha canviat, ha evolucionat, i per tant l’educació s’ha d’adaptar a aquests canvis per tal d’assegurar-ne una qualitat. Si les competències i habilitats que desenvolupen els alumnes amb l’aplicació de les TIC no es tenen en compte alhora de l’avaluació, fa que els alumnes no puguin ser avaluats a partir de tot allò treballat (i après) a l’aula. Com bé diu el text, la memòria és una competència essencial, però no esdevé la única que s’ha d’avaluar, i menys en una societat com la nostra en que constantment se’ns bombardeja a informació, i la tenim a l’abast en tot moment. Així doncs, la importància recau en el tractament de la informació que, per mi, vol dir aprendre a seleccionar-la i a construir un coneixement propi i contrastat. El que se’n diu “aprendre a aprendre”, tenir autonomia alhora de treballar.

Si l’avaluació no abarca els aspectes essencials desenvolupats durant els processos d’ensenyament-aprenentatge, i només es centra en avaluar la capacitat memorística dels alumnes, pot fer que la motivació d’aquests baixi de forma considerable al no veure resultats positius en l’aprenentatge dut a terme. I d’aquí apareix, doncs, el fracàs escolar, tan lligat a la desmotivació personal. Penso que cal aprofitar tots aquells aspectes positius que permeten treballar les TIC aplicades a l’educació, i qüestionar els models curriculars per tal de poder construir una avaluació que els potenciï. Si s’apliquen les TIC, s’apliquen del tot, i no només per parts: una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge porta estrictament lligada una nova avaluació, que s’ajusti a les necessitats dels alumnes i de la metodologia emprada.

3G Para Todas las Generaciones

No tenia ni idea de que això existia. Aquests nous usos de les noves tecnologies s'adapten a la societat actual: la diversificació del nucli familiar fa que moltes persones grans visquin soles. Trobo que aquest projecte és interessant perquè ajuda a les famílies a tenir un control dels seus pares/avis i a poder donar-los una seguretat. A més, també és una forma de que no es sentin sols, i de poder veure, parlar i tenir contacte directe i constant amb la família. D'altra banda, i tornant al tema del bon ús de les noves tencologies, cal que aquest recurs no representi que la família contacti amb els pares/avis únicament mitjançant una pantalla i de forma virtual, i que això no suposi perdre contacte directe, el "cara a cara". Cal saber utilitzar les tecnologies: aquest recurs esdevé una ajuda, però no l'únic mecanisme de control i contacte.

Tecnologia e Metodologia

Interessant el qüestionament que fa aquest vídeo. Està clar que les noves tecnologies aporten noves possibilitats a l'educació i obren noves fronteres per explorar, però sense una metodologia que permeti aquests canvis és impossible aconseguir-los. La pregunta que sorgeix del vídeo és: tecnologia o metodologia? està clar: les dues. La innovació ve per part de les dues: aplicar les noves tecnologies per tal de construir noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge, i extreure'n un rendiment positiu tan pels educadors com pels educands. No han d'esdevenir una eina més dins la metodologia tradicional, sinó que s'ha de saber donar-li un bon ús.
D'altra banda, dir que estic totalment d'acord amb la Lara: més contacte amb la naturalesa, amb els llàpis de colors, llibretes i creativitat innata. Les noves tecnologies no han de substituir certs aspectes essencials en l'educació/formació dels nens, nenes i joves.